https://www.compoundchem.com/2017/03/07/female-chemists/?fbclid=IwAR3T2gaBolBBL8I_SG_wfJrr9AU1TTcIgR0YGVECrST_wDHM_CNc-t5w31M
Afegeixo un altre pòster de dones que han estat rellevants en el descobriment d'elements de la taula periòdica.
https://www.compoundchem.com/2020/02/10/women-periodic-table/
ACTIVITAT:
Escull una dona científica de l'època actual i descriu-ne la biografia.
Marie-Paule Pileni és una química-física francesa que va néixer a Tananarive, Madagascar l'1 de juliol de 1945, actualment té 71 anys. És filla de Christophe Pileni i de Marie-Pasquine Micheletti.
ResponEliminaEs va formar a diferents universitats, però els seus mentors principals són René Santus, Michael Grätzel, Claude Hélène i Pier Luigi Luisi.
A hores d’ara és catedràtica a l’ Universitat Pierre et Marie Curie, tot i que també va ser administradora de l’Institut Universitari de França fins el 2011 i assessora en algunes ocasions dels tribunals superiors de l’institut europeu d'estudis avançats en defensa i de l'institut intern d’estudis avançats en seguretat.
A més a més, ella ha estat centrada en la recerca física i química i al 2000 va crear el Laboratori de materials mesoscòpics i nanomètrics. Gràcies als resultats dels seus estudis ha estat guardonada amb gaire bé 10 premis. Alguns dels premis que ha rebut últimament són: al 2011 el premi Catalán-Sabatier Lectureship de la Reial Societat de Química d'Espanya i el premi Pierre Süe, de la Societat de Química Francesa a l'any 2016.
Lucía González:
ResponEliminaStephanie Kwolek va ser una química polonesa-americana va néixer el 31 de juliol de l'any 1923 i va morir el 18 de juny de l'2014. Es va graduar amb un B.S. Bachelor of Science en química el 1946. Immediatament va començar a treballar en una empresa dedicada a diverses branques industrials de la química: E. I. Du Pont de Nemours and Company DuPont, a Buffalo, Nova York. Després de quatre anys va ser transferida a Wilmington, Delaware a laboratori d'investigació de fibres tèxtils de la mateixa empresa.
És la inventora de l'poliparafenileno tereftalamida conegut com Kevlar, una fibra d'alta resistència, color groc, que pot ser fins a cinc vegades més resistent que l'acer i que en l'actualitat és utilitzada en l'elaboració d'armilles antibales.
Kwolek va participar en el desenvolupament de molts materials, però el seu principal èxit, sens dubte, és el Kevlar, responsable de salvar centenars de vides gràcies a les armilles antibales. En total va guanyar 7 premis.
Elizabeth Helen Blackburn (26 de novembre de 1946) és una bioquímica australiana descubridora de la telomerasa, un enzim que formen els telòmers durante la duplicació del ADN. Va rebre el Premi Nobel de Medicina al 2009, compartido con Elizabeth Blackburn y Jack W. Szostak, gràcies a aquest descobriment.
ResponEliminaVa ser la segona de set fills d'una família de pares metges i avis geòlegs. Va viure a diversos llocs com Snug, Lauceston (on estudia a Broadland House Girls' Grammar School) i, finalment marxa a viure Melbourne on va acabar els seus estudis de secundària i va iniciar la Universitat en la especialitat de bioquímica. El seu mestre va ser Franck Hird.
Més endevant va ser admesa al Laboratori de Biologia Molecular de la Universitat de Cambridge (Anglaterra) on es va doctorar en medicina. Allà va conèixer a John Sedat (el seu mait) i es va traslladar a la Universitat Yale a Berkeley i va començar a treballar amb els telòmers (és una seqüència repetitiva de nucleòtids situada als extrems dels cromosomes lineals de la major part dels organismes eucariòtics, que serveix per a protegir aquests extrems de ser destruïts).
Van marxar a San Francisco on John va aconseguir una plaça de professor assistent mentre que a Elizabeth li era denegada en moltes universitats. Finalment l'UCSF l'admet a la Unitat de Genètica del Departament de Bioquímica, dirigida per Herb Boyer on va continuar estudiant els telòmers i les proteïnes associades.
La seva investigació ha girat al voltant dels telòmers que són estructures finals dels cromosomes que els protegeixen. L'any 1984 Elizabeth treballa en la hipòtesi que hi ha un enzim que permet la regeneració dels telòmers, fet que havia quedat demostrat en alguns dels seus treballs anteriors, quan se li uneix una estudiant de biologia, Carol Greider, amb qui finalment, treballant amb ADN de Tetrahymena, descobreixen l'enzim anomenat telomerasa.
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaKiran Mazumdar-Shaw és una química multimilionària de la Índia. Va néixer el 23 de març a Pune, Maharashtra, Índia; i fins a dia d'avui contribueix en el procés de la ciència i la química. És la presidenta d'una companyia pionera en el camp de la biotecnologia, anomenada Biocon. És molt reconeguda per desenvolupar biofàrmacs que responen a un gran nombre de necessitats mèdiques globals, com per exemple, fàrmacs capaços de tractar la diabetis. Aquest fàrmac, anomenat Basalog, va ser llançat a l'any 2009 amb l'objectiu de tractar a diabetis tipus 1 i 2. Gràcies a aquesta dona, moltes persones arreu del món tenen l'oportunitat de poder gaudir de medicaments, que potser fa anys no es podrien permetre. Perquè Kiran, ha fet que tots els productes realitzats per Biocon siguin accessibles per a tots, sense importar la seva situació econòmica.
ResponEliminaAriadna Arévalo Villalobos
Júlia:
ResponEliminaTu Youyou va néixer el 30 de desembre de 1930 i és un química i malariòlega farmacèutica xinesa. Va descobrir l’artemisinina i la dihidroartemisinina, utilitzada per tractar la malària, un avenç en la medicina tropical del segle XX, salvant milions de vides al sud de la Xina, el sud-est asiàtic, Àfrica i Amèrica del Sud. Per la seva tasca, Tu va rebre el premi Lasker 2011 en medicina clínica i el Premi Nobel de fisiologia o medicina del 2015 conjuntament amb William C. Campbell i Satoshi Ōmura. Tu Youyou es va educar a Xiaoshi Middle School però una infecció per la tuberculosi va interrompre la seva educació secundària, però la va inspirar a anar a la investigació mèdica. Va assistir a la Peking University Medical School / Beijing Medical College on va estudiar al Departament de Ciències Farmacèutiques. Més tard, Tu es va formar dos anys i mig en medicina tradicional xinesa.
A més a més de descobrir l’artemisina, va estudiar Lobelia chinensis, una medicina tradicional xinesa per curar l’esquistosomiasi, causada per trematodes que infecten el tracte urinari o els intestins, que es va estendre a la primera meitat del segle XX al sud de la Xina.
Rosalind Elsie Franklin (Londres 25 de juliol 1920 - 16 d'abril 1958) va ser una científica britànica que va tenir un paper important en la major fita del desenvolupament de la biologia molecular, el descobriment de l'estructura de l'ADN.
ResponEliminaEs va doctorar en química física el 1945 en la Universitat de Cambridge. Va estudiar les tècniques de difracció de raigs X durant tres anys al Laboratori Central de Serveis Químics de París.
Franklin va demostrar la seva habilitat per obtenir les millors imatges i per interpretar-les correctament en la investigació d'altres objectes, com l'estructura del grafit o la del virus del mosaic del tabac.
Franklin va morir prematurament, de càncer d'ovari, el 1958 a Londres, amb tota probabilitat per efecte de les repetides exposicions a les radiacions en el curs de les seves investigacions.
Les condicions de treball que com a dona va haver de suportar a Cambridge i certes paraules despectives de James Watson fan aparèixer com un greuge la concessió del Premi Nobel de Fisiologia o Medicina a Watson, Crick i Wilkins el 1962, quan ja s'havia produït la seva mort. Els seus companys, fins i tot Watson, famós per la mordacitat amb la qual es refereix als seus col·legues, van expressar repetits cops el seu respecte personal i intel·lectual per ella.
Alex Albarracín
Duna Gutiérrez:
ResponEliminaDonna Theo Strickland va néixer el 29 de maig de 1959 a Guelph, Canadà. Actualment té 60 anys. L'any 1981 va obtenir el títol universitari d'enginyeria física i al 1989 va finalitzar el seu doctorat en física, amb especialització en òptica. La seva tesi doctoral va estar feta juntament amb el seu professor Gérard Mourou, van desenvolupar l'amplificació de pols refilat.
Entre els anys 1988 i 1991 va treballar juntament amb Paul Corkum (físic canadenc) per produir polsos curts de làser. Des de 1997 és professora associada de la Universitat de Waterloo, dirigeix un grup de recerca de làser ultraràpid, on es desenvolupen sistemes làser per a investigacions en el camp de l'òptica. Els seus treballs més recents es centren a desenvolupar noves aplicacions per a la ciència òptica ultraràpida a nous rangs de longitud d'ona, com l'infraroig mitjà i l'ultraviolat. També està treballant en el paper dels làsers d'alta potència per tractar condicions mèdiques oculars.
L'any 2018 va guanyar el premi Nobel de la física per la seva tesi doctoral, convertint-se en la tercera dona de la història en guanyar aquest premi.
Jordi Sánchez:
ResponEliminaMargarita Salas Falgueres va néixer a Astúries el 30 de novembre de 1936 i va morir a Madrid el 7 de novembre de l'any passat. Va ser una bioquímica espanyola i presidenta de la Fundació Carmen i Severo Ochoa.
Entre les seves majors contribucions científiques destaca la determinació de la direccionalitat de la lectura de la informació genètica, i el descobriment i caracterització de la Polimerasa del DNA, que té múltiples aplicacions biotecnològiques a causa de la seva altíssima capacitat d'amplificació del DNA. Fou després de la jubilació professora al Centre de Biologia Molecular Sever Ochoa, centre de recerca mixt del CSIC i de la Universitat Autònoma de Madrid, on seguí treballant amb un virus bacteriòfag, de gran utilitat en la recerca en biotecnologia i el qual infecta un bacteri no patogen.
Els premis que ha guanyat són: Premi Nacional d'Investigació Santiago Ramón y Cajal,
Premi Rei Jaume I i Medalla al Mèrit en el Treball.
Molt interessant! he afegit un altre pòster, feu-li un cop d'ull!
ResponEliminaBernat:
ResponEliminaMarie Skłodowska Curie va ser una física i química polonesa, després es va nacionalitzar a França. Va ser de les primeres científiques en l'estudi de les radiacions. Va néixer a Varsòvia, Polònia el 7 de novembre de 1867 i va morir a Sallanches, França el 4 de juliol de 1934.
Marie Curie, juntament amb el seu marit, va preguntar-se perquè la uraninita era més radioactiva que l’urani (element que es treia de la uraninita). Ella al final va entendre que la uraninita estava formada per altres elements més radioactius que l’urani edemes del propi urani. Al cap dels anys, van aconseguir extreure de d’uraninita dos elements: El poloni i el radi.
En 1903, a Marie Curie se li va entregar el Premi Nobel de Física per els avenços en el àmbit de la radiació, aconseguint també ser la primera dona en la historia guanyadora d’aquest premi.
I en 1911, se li va entregar el Premi Nobel de Química per haver descobert dos elements nous: El poloni i el radi.
I per tant, també va ser la primera persona en tenir dos premis Nobel en diferents àmbits.